R.- Bàsicament publiquem literatura en català i d'autors d'aquí, però darrerament també assaig polític i social.
La col·lecció ACCENT OBERT és de literatura.
La col·lecció VENTS DEL CANVI, va dedicada en exclusiva a obres d'assaig polític, social i econòmic.La col·lecció VENTS DEL CANVI te per objectiu reunir un ampli ventall d'autors i de documents divulgatius orientats al canvi, escrits en un llenguatge planer i adreçats al ciutadà, per contribuir en la construcció del pensament de la catalunya del s.XXI.

R.- Aquest és un altre dels factors diferencials de la nostra editorial. Des del principi hem apostat per abaratir el preu de la cultura..., però la necessitat d'obtenir un benefici econòmic feia que el preu de venda final no pogués baixar d'un límit. Amb l'actual plantejament, com que no busquem un benefici econòmic, podem abaratir el preu final per al lector. A més, avisem al comprador que el 100% dels beneficis del que ell ha pagat es destinaran a obra social, mediambiental o cultural.
Vist d'aquesta manera, es clou el cercle, perquè el lector/comprador també contribueix a fer una societat millor.
Els beneficis de les vendes, els projectes que es finencien i la inversió en cadascún es poden consultar a l'apartat "projecte social" d'aquesta web. També s'hi poden fer arribar les propostes dels projectes a finançar.
R.- Setzevents és un paraigua cultural sota el que s'hi pot aixoplugar tothom. En principi tothom hauria de poder publicar, sempre i quan la seva obra sigui de prou qualitat. Òbviament, disposem d'uns fons limitats per destinar a publicacions, no son infinits...
 
 

R.- Són cinc les raons que ens fan diferents de qualsevol altra editorial:
1.-Des del primer dia hem demostrat que les coses es poden fer d'una altra manera, atorgant centralitat a l'autor i a la cultura, parlant amb l'autor de tu a tu i sense lletra menuda.
2.-Ens hem consolidat en el mercat actuant com a gestors culturals, sense buscar un benefici econòmic.
3.-El nostre objectiu és el foment de la llengua i la cultura de la nostra terra.
4.-La nostra prioritat és proporcionar una eina de publicació a l'autor.
5.-Som transparents i mostrem les xifres de negoci.

 

 

 

 
R.- Sí, fins ara hem fem tiratges curts..., 300 o 500 exemplars, màxim 1000 exemplars per títol. És clar, es tracta de literatura en català i d'autors encara no prou coneguts..., la competència amb altres títols d'autors forans és molt gran. Durant aquests quatre anys necessitàvem consolidar-nos, fer-nos un nom en el sector editorial. Per a poder-ho fer ens calia invertir-hi moltes hores..., i també ha calgut invertir-hi diners..., sovint amb l'ajut del propi autor.
R.- Cada any creixem, de vegades de manera quantitativa, de vegades de forma qualitativa. Ara hem començat a publicar el que anomenem "producció pròpia", títols que es generen des de dins l'editorial, que creem nosaltres mateixos, i que són els que ens han de permetre fer tiratges més generosos que proporcionin un marge de benefici que ens permeti treballar i sobreviure..., no busquem grans beneficis, només el suficient com per no dependre de ningú.
 
.
R.- La indústria editorial ha fet molt mal al sector cultural. És un oxymoron. No es pot parlar d'indústria i de cultura a la vegada, perquè són termes contradictoris: ni la cultura es genera en el sí de la indústria, ni la indústria persegueix les mateixes finalitats que la cultura.
R.- D'entrada, el propietari de les obres que publiquem és el propi autor, No ens quedem els drets d'autor. A més, reinvertim els beneficis en publicar més obres d'altres autors, així fomentem la llengua i la cultura catalana. També financem projectes de caire social, mediambiental i cultural a casa nostra. No busquem obtenir un benefici econòmic. Hi ha altres aspectes per a nosaltres molt més interessants que no pas els guanys directes.
R.- El control de la cultura hauria d'estar en mans dels creadors culturals. O, com a màxim, en mans dels gestors culturals —o sigui, aquells que fan de la cultura el seu ofici—, com ara els llibreters. De la mateixa manera, la Conselleria de Cultura hauria d'ajudar només als autors, al creadors culturals, no a la indústria. L'empresa ja té una altra conselleria a la que pot recórrer: la Conselleria d'Indústria.
R.- Des d'un principi, la nostra missió ha estat:
1.-Contribuir a la creació d'una societat que fomenti la igualtat, la cultura i la dignitat humana.
2.-Promoure la llengua i la cultura catalana.
3.-Facilitar als autors i creadors un vehicle de publicació de qualitat.
4.-Que els autors segueixin sent els propietaris de la seva obra.
5.-Apropar la literatura d'avui que es fa a casa nostra al lector, al mínim preu possible.
R.- No. La indústria editorial, com tota indústria la finalitat de la qual és fer diners, treu profit de la feina que ha fet prèviament l'autor. Es queda els drets i es converteix en el nou propietari de l'obra..., la comercialitza i en treu un benefici. Després en dóna una part a l'autor, però no hi ha manera de controlar quin és el volum de negoci real. L'editorial exigeix a l'autor el que s'anomena "cessió universal de drets". Considerem que això és il·legítim. En la nova societat que hem de construir entre tots, l'autor ha de poder ser propietari i gestionar la seva creació.
R.- No. Nosaltres fem la gestió editorial, també la distribució, però no ens quedem els beneficis. Els beneficis es destinen a obra social, cultural o mediambiental.
R.- L'autor és qui diu sí o no a què els beneficis de les vendes de la seva obra es destinen a finançar aquests projectes. Rebem propostes de tot el territori..., associacions, entitats, col·lectius... Òbviament, no ho podem finançar tot, però sí donar una ajuda, si el projecte s'ho val. D'entre totes les propostes rebudes, es fa una votació entre tots els autors implicats.
R.- L'objectiu no és fer diners, sinó no perdre'n. En tenim prou que l'equip
que ho fa possible pugui viure amb una certa dignitat. A més, creem altres projectes, els que anomenem de "producció pròpia", que són els que veritablement ens dónen beneficis.
R.- Per desgràcia, tot i que els autors que publiquem son grans escriptors que sovint guanyen premis arreu del territori, les seves obres molt probablement quedarien inèdites, pendents de publicació. No vol dir que no siguin bones, només que no són cap gran negoci, i a ulls de qui només mira aquesta part resulten poc interessants. Òbviament, pensem que no sempre s'ha de mirar tot des d'aquest prisma. A nosaltres ens interessa la cultura, no els diners. Seria una llàstima que l'obra d'aquests autors romangués desconeguda. O sigui que no, no som competència deslleial d'altres editorials, perquè senzillamnent no estarien interessades en publicar als nostres autors.