1.- QUÈ VOLEM ELS ESCRIPTORS?
Bàsicament, el que busquem tots els escriptors quan ens adrecem a una editorial es pot resumir en tres punts:
-Publicar.
-Que se'ns llegeixi.
-Mantenir els drets de propietat.
2.- L'INVENT DE SETZEVENTS
Setzevents va néixer com una eina de publicació en mans de l'autor. Des d'un principi els objectius van ser:
-Publicar amb qualitat i a un preu raonable.
-Que l'autor mantingués els drets de propietat (intel·lectual i industrial).
-Que l'autor rebés el 100% dels beneficis o, en el seu defecte, que els beneficis es reinverteixin en la societat.
-Promoure la llengua i la literatura en català.
Quan vam endegar aquest projecte no sabíem ni si tan sols seríem capaços de publicar un sol llibre, ni si ens sabríem organitzar, ni si la resta d'editorials ens ofegarien. Avui, no tan sols podem dir que podem i sabem publicar, sinó que la qualitat dels nostres llibres és lloada per tots els llibreters; a més, podem dir que ja no som uns desconeguts, ni en el ram dels escriptors, ni per als mitjans de comunicació.
3.- MÉS ENLLÀ D'AVUI...
Els tres peus del trípode de tot sistema editorial són:
-Publicació.
-Distribució.(*)
-Promoció. (*)
Per tant, un cop assolit l'estadi en què la publicació ja està consolidada, calia trobar una formula que ens permetés desenvolupar els altres dos peus del trípode sense caure en els mateixos paranys que les altres editorials: de manera que els beneficis quedin en mans de l'autor o de qui ell designi, i no en mans d'un intermediari.
*.- Publicació i distribució són tasques absolutament diferents, que impliquen professionals diferents i que, per tant, duen a terme empreses diferents. Normalment les editorials no distribueixen.
4.- LA DISTRIBUCIÓ I LA PROMOCIÓ
Una correcta distribució és la que permet arribar a tothom sense costos afegits. Per això nosaltres ens hem associat amb NUS DE LLIBRES, un sistema de distribució que ens permet operar sense costos afegits (la distribuïdora NO TÉ beneficis).
Analitzant els sistemes de distribució editorial convencionals al nostre país –i arreu del món– podem elaborar un llistat de conseqüències nocives, tant per a l'autor com per al llibreter. Veiem-ho:
-Les distribuïdores prenen un percentatge ostensible del benefici de l'autor. Per compensar aquest fet, cal apujar el preu de venda del llibre.
-Les polítiques de distribució afavoreixen els títols de les grans editorials (accionistes de les distribuïdores) en contra dels títols de les altres. Sovint el llibreter no pot escollir quins títols posa a l'aparador, ni quines ofertes, ni què col·loca a la seva llibreria de forma destacada. De fet, fins i tot de vegades no pot aconseguir ni que li serveixin determinats títols.
El cas és que les llibreries normalment només compren a les distribuïdores. Per què?
-Perquè això els facilita la tasca administrativa.
-Perquè així tenen accés a descomptes per volum de compra.
-Perquè això els assegura el dret de devolució.
Imagineu-vos el que seria, per a una llibreria mitjana, que té uns 50.000 títols en estoc d'un total de 400.000 títols vius – és a dir, disponibles al mercat - haver desbrinar, títol per títol o autor per autor, qui el publica, qui el distribueix, quina política de preus té, quins descomptes pot tenir, com se l'haurà de pagar..., i després, fer totes aquestes factures, una per una..., seria de bojos! El mateix passa en qualsevol altre ram. Precisament per evitar aquest garbuix de paperam administratiu hi ha els majoristes – o distribuïdors-, que serveixen la majoria de títols i fan una sola factura mensual, apliquen descomptes per volum de compra i li donen tot fet al llibreter.
Per això és tan important comptar amb un sistema de distribució adequat, com el que ofereix NUS DE LLIBRES.
5.- LA PARÀBOLA DEL BON LLIBRETER
“El bon llibreter no és el que sap quins llibres ha de tenir... sinó el que sap quins llibres ha de retornar”. Guillem Terribas, Llibreria la 22, Girona.
Una llibreria mitjana rep unes 300 novetats cada setmana, uns 1100 al mes, 70.000 cada any. Us imagineu que difícil és fer destacar el VOSTRE llibre entre tots aquests? I, no tan sols això..., fer que “s'aguanti” setmanes, mesos..., front a tot aquest allau de novetats que surten als mitjans de comunicació i us fan ombra? Hi heu reflexionat? Per què el llibreter hauria de posar el VOSTRE llibre en un lloc destacat o dedicar-hi més atenció....?!!!
El “fons de llibreria” acostuma a ser d'uns 50.000 títols (clàssics de la literatura), d'uns 400.000 títols presents al mercat. Això vol dir que cada vegada que algú entra a una llibreria i demana un títol té 350.000 possibilitats que no hi sigui. El llibreter se sent incapaç de gestionar tot això! Menys encara de defensar el VOSTRE llibre. Gairebé només té esma d'esperar que les vendes funcionin i, el que no es vengui, es retorna i punt. Això s'ha convertit en un maldecap per al llibreter, primer perquè no controla què té ni què es ven, menys encara què li agradaria vendre o promocionar. Com s'ho fa el llibreter per triar quins llibres retornar? És senzill:RETORNA ELS QUE NO ES VENEN. Quins són els que no es venen? Senzill:ELS QUE NINGÚ NO CONEIX..., els que ningú no n'ha sentit a parlar..., els que ningú pregunta per ells.
PER AIXÒ ÉS TAN IMPORTANT UN BON SISTEMA DE PROMOCIÓ. SENSE PROMOCIÓ NO HI HA VENDA!
És un GRAN ERROR creure que les llibreries són els aparadors que fan vendre..., que el que hi ha a una llibreria és el que es ven... No!!! En la actualitat els aparadors que fan vendre són els mitjans de comunicació! McLuhan, el gran teòric de la comunicació de masses, ja va dir, fa molts anys: “what's not on tv, it doesn't exist”, dit d'altra manera, el que no està als mitjans de comunicació és com si no existís! Així doncs, l'esforç màxim s'ha de posar en sortir als mitjans de comunicació!!! De res serveix que, TAN SOLS, el llibre sigui a les llibreries!!! Si el vostre llibre apareix als mitjans de comunicació (premsa, local o general, ràdio, local o general, tv, local o general), la gent en sent a parlar, s'hi interessa..., i l'acabarà comprant! No és que ara haguem de tornar-nos uns mers comerciants..., però que el nostre llibre es vengui (que es llegeixi) és important si volem una continuïtat com a Autors!
L'únic que pot fer que, al cap d'uns mesos, el llibreter NO inclogui el VOSTRE llibre al munt dels “per retornar” és que surti, surti i surti als mitjans de comunicació! Si se'n sent a parlar, la gent el comprarà!
6.- PERÒ, ÉS QUE EL MEU LLIBRE NO ÉS COM ELS ALTRES...
Nosaltres, per sort, tenim un fet diferencial respecte a tots els altres llibres i altres autors..., un fet diferencial que està en l'origen de Setzevents i en els seus objectius, i que fa que el llibreter pari l'orella i se li encengui una espurna d'esperança als ulls cada cop que sent a parlar-ne...:
-Perquè només publiquem en català.
-Perquè totes les obres han estat escrites originalment en català.
-Perquè l'autor n'és el propietari.
-Perquè no hi ha una empresa al darrera que es beneficiï de l'obra.
-Perquè invertim en Projectes Socials, retornant a la societat el bé que ens ha donat.
El llibreter és una persona que sovint estima el seu ofici, que el viu d'una manera personal. Llibreter s'és per vocació. El llibreter, a més, és un gran lector i un excel·lent crític. Molts d'ells formen part de grups culturals locals amb molta activitat social. Aquesta és la realitat dels llibreters del nostre país, incloent fins i tot les grans superfícies. La nostra, la dels escriptors, bé prou que la coneixem. Què hauria d'impedir, doncs, que llibreters i escriptors féssim un front comú?
7.- AQUELL ESTIU DEL 2009...
L'estiu del 2009 va suposar un abans i un després. Un dels nostres autors ens va demanar que el seu llibre anés per les grans distribuïdores i fos present a TOTES les llibreries, costés el que costés. Que equivocat estava aquest autor que creia que només per ser a les llibreries ja es vendria espontàniament el seu títol!!!
Un dia, tot dinant, el Director General d'una de les distribuïdores més importants de casa nostra, em va dir: “Has de pensar que arribarà un dia que ni tu ni jo serem necessaris en aquest negoci, perquè editors i distribuïdors estem destinats a morir el dia que escriptors i llibreters s'associïn...". I jo li vaig contestar: "Nosaltres ja estem fent el que tu dius que passarà en el futur...”
Els indis Suquamish del Canadà diuen "Si vols pescar un salmó, pensa com un salmó..."". Doncs, per saber com fer la distribució, cal pensar com un llibreter.
10.- LA TERCERA POTA DEL TRÍPODE O LA PART QUE ENS CORRESPON COM A AUTORS: LA PROMOCIÓ.
Seria fantàstic que, d'aquesta tasca, se'n pogués encarregar una agència de publicitat d'aquestes que tenen despatxos als millors àtics, amb piscina i vistes damunt la ciutat. Seria fantàstic que el relacions públiques de l'agència ens vingués a buscar a l'aeroport i ens dugués a dinar a un dels millors restaurants (pagant ells).
Però tot això només és fantàstic, i no és la realitat.
Hi ha editorials que ho fan, per als seus autors, però si algun dia us passa de trobar-vos en aquesta situació voldrà dir que us heu signat un contracte amb alguna d'aquestes editorials i que s'estan fent rics amb la vostra novel·la..., i no us equivoqueu, l'agència de publicitat treballa per a ells, no per a vosaltres..., però és amb la vostra obra que es paga tot això. Evidentment, sempre hi haurà a qui això ja li compensi moralment. Però no és el nostre cas ni és el desig d'aquesta editorial que mai us trobeu en un cercle viciós d'aquesta mena. Ben al contrari, per molt famosos que sigueu i per molts diners que guanyeu, nosaltres us tractarem sempre de la mateixa manera: sense afalacs gratuïts.
O sigui que, com que de la tasca de PROMOCIÓ no se n'encarregarà ningú de fora (ho faria cobrant), més val que ens n'encarreguem nosaltres mateixos. Per això la Jordina Ayats, autora de la casa, és al vostre servei per donar-vos un cop de mà en aquesta afers... La Jordina ha demostrat, amb la promoció del seu propi títol, "Els cangurs sempre arriben", que la tenacitat del cangur i la convicció de qui té les idees clares son els factors fonamentals per a un èxit de vendes.
Els mitjans de comunicació són l'aparador que farà vendre els títols, no ho oblideu!
Les altres dues potes del trípode -publicació i distribució - poden funcionar correctament sense aquesta tercera pota però, realment, aquesta tercera pota del trípode és la gasolina que fa moure tot l'altre engranatge.
|
