Publica amb nosaltres...
El procés de publicació és senzill: nosaltres ens encarreguem de tot.
A més... ho fem a preu de cost!
El procés és el següent:
1.- Fes-nos arribar la teva obra per email.
2.- Avaluem el contingut, proposem correccions i, si tot està bé, APROVEM la teva obra.
3.- Aquí comença el procés d'edició: maquetem l'interior i proposem una portada. Quan arribem a un consens, demanem l'ISBN i fem el Dipòsit Legal.
4.- Amb l'obra maquetada i el disseny de portada fets, demanem un pressupost de publicació en diferents formats i, un cop decidit amb l'autor la modalitat de publicació, enviem els originals a impremta. Passats uns vint dies rebem l'obra ja impresa, sempre que no hi hagi incidències.
5.- Amb el llibre a les nostres mans, donem d'alta l'autor i el títol al cercador Google, l'incorporem a la nostra BOTIGA ONLINE i també el donem a conèixer a tots els Punts de Venda que Setzevents té als territoris de parla catalana. A continuació s'hi envien els llibres i comença el procés de distribució.
6.- Notifiquem la publicació als principals mitjans de comunicació.
7.- Organitzem presentacions a llibreries i convoquem als mitjans de comunicació.
Després només cal esperar que el llibre sigui un èxit!
Pressupost:
Fer un pressupost és una etapa fonamental del procés de publicació. L'anàlisi del mercat i de les característiques pròpies de l'obra és el que permetrà obtenir un bon resultat i la millor equació preu/mercat/qualitat. Estudiar diferents propostes de publicació és fonamental per tal que l'autor conegui quina rendibilitat pot esperar.
Hi ha moltes variables a l'hora de pressupostar la publicació d'un llibre:
- Nombre de pàgines i estil de maquetació
- Tipus de paper i gruix
- Tipus de coberta: tapa flexible / tapa dura.
- Acabats: plastificat brillant / plastificat mate / sense plastificar, tot color o B/N, sobrecoberta, amb o sense solapes...
- Tipus d'enquadernació: rústega, cosit, llom pla, llom rodó, grapat, wire-O...
Durant el procés de maquetació, col·laborem amb l'autor per tal d'arribar a la millor solució, i l'ajudem a veure de quina manera podrà obtenir beneficis ràpidament. Fent quatre càlculs, l'Autor podrà comprovar que fins i tot amb tirades molt curtes, el rendiment és alt o, com a mínim, suficient per recuperar la inversió inicial mentre la seva obra és difon i rep els comentaris de crítics i lectors.
El sistema de publicació digital permet que les tirades siguin fins i tot de només 100 exemplars, de manera que el risc econòmic és molt baix, tot i que és recomanable no fer edicions inferiors a 300 exemplars si es vol accedir a tots els Punts de Venda de Setzevents. Aquest sistema de tirades curtes o mitjanes fa que no sigui necessària una segona edició fins que la primera està gairebé exhaurida, de manera que ja s'ha recuperat la inversió inicial i potser fins i tot s'han obtingut alguns beneficis. El sistema de publicació digital permet tenir les obres llestes per al mercat en només quinze dies i, en edicions posteriors fins i tot en una setmana.
Si vols que fem un pressupost del què costaria publicar la teva obra, només tens que enviar-la per email: editorial@setzevents.cat
Si estàs pensant en fer una publicació amb nosaltres, és important que llegeixis tot l'informe a continuació, per tal de tenir una idea acurada de l'estat del sector editorial en la actualitat, com funciona i com hi operem.
INFORME: LA SITUACIÓ DE LA INDÚSTRIA EDITORIAL A CATALUNYA I EL NOSTRE POSICIONAMENT: PERSPECTIVES I OPORTUNITATS DE FUTUR.
1.- QUÈ VOLEM ELS ESCRIPTORS?
Bàsicament, el que busquem tots els escriptors quan ens adrecem a una editorial es pot resumir en tres punts:
-Publicar.
-Que se'ns llegeixi.
-Mantenir els drets de propietat.
A més, si pot ser, també pretenem:
-Recuperar la inversió.
-Guanyar diners. (*)
*.- Val a dir que la pretensió de guanyar diners amb les nostres obres és poc habitual i només alguns autors – pocs – esmenten aquest desig. D'altra banda, amb les tirades tan curtes que fem (300 exemplars de mitjana), ben pocs se'n poden guanyar. Per tant, no seria un dels nostres objectius principals.
2.- L'INVENT DE SETZEVENTS.
Setzevents va néixer com una eina de publicació en mans de l'autor. Des d'un principi els objectius van ser:
-Publicar amb qualitat i a un preu raonable.
-Que l'autor mantingués els drets de propietat (intel·lectual i industrial).
-Que l'autor rebés el 100% dels beneficis.
-Promoure la llengua i la literatura en català.
Quan vam endegar aquest projecte – encara no fa els 2 anys – no sabíem ni si tan sols seríem capaços de publicar un sol llibre, ni si ens sabríem organitzar, ni si la resta d'editorials ens ofegarien. Avui, no tan sols podem dir que podem i sabem publicar, sinó que la qualitat dels nostres llibres és lloada per tots els llibreters; a més, podem dir que ja no som uns desconeguts, ni en el ram dels escriptors, ni per als mitjans de comunicació. Una simple consulta al Google del terme “setzevents” dóna per resultat més de 120.000 pàgines que en parlen.
3.- MÉS ENLLÀ D'AVUI...
Però arribats a un moment en què el volum d'obres publicades per any és considerable i, tot i que les tirades que fem són més aviat curtes i l'autor acostuma a poder vendre els llibres en un entorn més o menys limitat, calia temptejar la possibilitat d'accedir a un sistema de distribució general. Des d'un principi però, hem estat en contra de conxorxar-nos amb una distribuïdora, pels motius que examinarem al punt següent d'aquest informe.
No obstant, els tres peus del trípode de tot sistema editorial són:
-Publicació.
-Distribució.(*)
-Promoció.
Per tant, un cop assolit l'estadi en què la publicació ja està consolidada, calia trobar una formula que ens permetés desenvolupar els altres dos peus del trípode sense caure en els mateixos paranys que les altres editorials; és a dir: d'una manera que beneficiés l'autor, i no un altre.
*.- Publicació i distribució són tasques absolutament diferents, que impliquen professionals diferents i que, per tant, duen a terme empreses diferents. Normalment les editorials no distribueixen.
4.- LA DISTRIBUCIÓ, UNA PICADORA DE CARN.
Més enllà del fet que la distribució permet arribar a tothom, no hi ha altres avantatges. De totes maneres, això de que “permet arribar a tothom”, com veurem després, és més una teoria que una realitat.
Analitzant els inconvenients dels sistemes de distribució editorial al nostre país – i arreu del món – podem fer un ampli llistat de conseqüències nocives, tant per a l'autor com per al llibreter. Dit d'altra manera, aquest pas intermedi “necessari” perjudica enormement els dos extrems de la cadena literària. Veiem-ho:
-Les distribuïdores prenen un percentatge ostensible del benefici de l'autor. Es queden aproximadament el 20% del pvp i donen al llibreter entre el 25-40% del pvp. Apart, hi ha un variable del 5-10% del pvp, en funció de la quantitat de devolucions. Això dibuixa una forquilla que va del 50-70% del pvp. Facturen mensualment a la llibreria i emeten informes trimestrals a l'editorial, a qui paguen a 90 dies (no data de factura, sinó data d'acceptació de factura per part d'ells, és a dir, acostumen a ser 120 dies reals).
-Les distribuïdores (sense excepció) són propietat dels mateixos grans grups editorials que ens fan la guitza com a autors. Les seves polítiques de distribució afavoreixen els títols d'aquestes editorials en contra dels títols de les altres. Sovint el llibreter no pot escollir quins títols posa a l'aparador, ni quines ofertes, ni què col·loca a la seva llibreria de forma destacada. De fet, fins i tot de vegades no pot aconseguir ni que li serveixin determinats títols.
El cas és que les llibreries normalment només compren a les distribuïdores. Per què?
-Perquè això els facilita la tasca administrativa.
-Perquè així tenen accés a descomptes per volum de compra.
-Perquè això els assegura el dret de devolució.
Imagineu-vos el que seria, per a una llibreria mitjana, que té uns 50.000 títols en estoc d'un total de 400.000 títols vius – és a dir, disponibles al mercat - haver desbrinar, títol per títol o autor per autor, qui el publica, qui el distribueix, quina política de preus té, quins descomptes pot tenir, com se l'haurà de pagar... i després, fer totes aquestes factures, una per una... seria de bojos! El mateix passa en qualsevol altre ram. Precisament per evitar aquest garbuix de paperam administratiu hi ha els majoristes – o distribuïdors-, que serveixen la majoria de títols i fan una sola factura mensual, apliquen descomptes per volum de compra i li donen tot fet al llibreter.
Ara bé, per als autors no deixa de ser un problema. I, per a les editorials, també, com ja hem vist. El que encara no sabem és que, per al llibreter, les distribuïdores també s'han convertit en un problema:
5.- LA PARÀBOLA DEL BON LLIBRETER.
“El bon llibreter no és el que sap quins llibres ha de tenir... sinó el que sap quins llibres ha de retornar”.
Guillem Terribas, Llibreria la 22, Girona.
Quantes novetats rep una llibreria?
Una llibreria mitjana rep unes 300 novetats cada setmana, uns 1100 al mes, 70.000 cada any.
Us imagineu que difícil és fer destacar el VOSTRE llibre entre tots aquests? I, no tan sols això... fer que “s'aguanti” setmanes, mesos... front a tot aquest allau de novetats que surten als mitjans de comunicació i us fan ombra? Hi heu reflexionat? Per què el llibreter hauria de posar el VOSTRE llibre en un lloc destacat o dedicar-hi més atenció....?!!!
Com he dit abans, el “fons de llibreria” acostuma a ser d'uns 50.000 títols (clàssics de la literatura), d'uns 400.000 títols presents al mercat. Això vol dir que cada vegada que algú entra a una llibreria i demana un títol té 350.000 possibilitats que no hi sigui. El llibreter se sent incapaç de gestionar tot això! Menys encara de defensar el VOSTRE llibre. Gairebé només té esma d'esperar que les vendes funcionin i, el que no es vengui, es retorna i punt.
Això s'ha convertit en un maldecap per al llibreter, primer perquè no controla què té ni què es ven, menys encara què li agradaria vendre o promocionar: està en mans del distribuïdor. D'altra banda, el distribuïdor juga un joc brut amb ell: les devolucions, el llibreter no les cobra. Les ha pagat a l'avançada. El distribuïdor li canvia per altres títols. Així el té lligat: si no segueix comprant no li retorna els diners.
Com s'ho fa el llibreter per triar quins llibres retornar? És senzill, es retornen els que no es venen. Quins són els que no es venen? Senzill: els que ningú els coneix. Els que ningú n'ha sentit a parlar. Els que ningú pregunta per ells.
Però... les llibreries són els aparadors... el que hi ha a una llibreria és el que es ven... no. GRAN ERROR! En la actualitat les llibreries no son els aparadors on es venen els llibres! Els aparadors on es venen els llibres són els mitjans de comunicació! McLuhan, el gran teòric de la comunicació de masses, ja va dir, fa molts anys: “what's not on tv, it doesn't exist”, dit d'altra manera, el que no està als mitjans de comunicació és com si no existís! Així doncs, l'esforç màxim s'ha de posar en sortir als mitjans de comunicació!!! De res serveix que, TAN SOLS, el llibre sigui a les llibreries!!! Si el vostre llibre apareix als mitjans de comunicació (premsa, local o general, ràdio, local o general, tv, local o general), la gent en sent a parlar, s'hi interessa i... comprarà! No és que ara haguem de tornar-nos uns mers comerciants... però que els nostre llibre es vengui (que es llegeixi) és important si volem una continuïtat com a Autors!
L'únic que pot fer que, al cap d'uns mesos, el llibreter NO inclogui el VOSTRE llibre al munt dels “per retornar” és que surti, surti i surti als mitjans de comunicació! Si se'n sent a parlar, la gent el comprarà!
Feina de l'editorial ha de ser, doncs també, informar puntualment als llibreters de CADA COP que el llibre o l'autor surt als mitjans de comunicació! D'aquesta manera s'ho pensarà abans de posar-lo al munt dels “per retornar”!
6.- PERÒ, ÉS QUE EL MEU LLIBRE NO ÉS COM ELS ALTRES...
Nosaltres, per sort, tenim un fet diferencial respecte a tots els altres llibres i altres autors... un fet diferencial que està en l'origen de Setzevents i en els seus objectius, i que fa que el llibreter pari l'orella i se li encengui una espurna d'esperança als ulls cada cop que sent a parlar-ne...:
-Perquè només publiquem en català.
-Perquè totes les obres han estat escrites originalment en català.
-Perquè l'autor n'és el propietari.
-Perquè no hi ha una empresa al darrera que es beneficiï de l'obra.
El llibreter és una persona que sovint estima el seu ofici, que el viu d'una manera personal. Llibreter s'és per vocació. El llibreter, a més, és un gran lector i un excel·lent crític. Molts d'ells formen part de grups culturals locals amb molta activitat social. Aquesta és la realitat dels llibreters del nostre país, incloent fins i tot les grans superfícies. La nostra, la dels escriptors, bé prou que la coneixem.
Què hauria d'impedir, doncs, que llibreters i escriptors féssim un front comú?
7.- DAVID I GOLIATH
Com a editorial nova i encara petita, ens vam trobar, al principi, amb la poca predisposició dels llibreters a treballar amb nosaltres i exposar els nostres títols, sobretot per les raons següents:
-No ens coneixien, per tant desconfiaven de la qualitat dels títols, de la qualitat d'edició, de la efectivitat en els enviaments i els retorns...
-Tenir els nostres títols suposava augmentar la feina administrativa (albarans, factures, retorns, costos d'enviament, pagaments...)
-Suposava també un punt d'orgull davant les distribuïdores, en tenir altres títols que no procedien d'ells, amb la conseqüent probable penalització en els descomptes i les ofertes.
Ens calia, per tant, arribar a una massa crítica de títols, autors i presència als mitjans de comunicació que diluís aquestes pors. En aquests moments, quan gairebé fa dos anys que ens trenquem les banyes per fer-nos conèixer i validar els nostres títols i autors, la situació sembla haver canviat:
-Els llibreters ja ens coneixen, n'han sentit a parlar o han llegit alguna cosa al voltant de “l'assumpte setzevents”.
-Algun cop els han demanat algun títol i s'han posat en contacte amb l'editorial.
-Se'n recorden d'aquell cop que, algú de l'editorial els va trucar i els va empipar cinc minuts al telèfon i que es van quedar amb el regust que estaria bé que “aquella idea romàntica” prosperés.
8.- AQUELL ESTIU DEL 2009...
L'estiu del 2009 va suposar un abans i un després. Un dels nostres autors - un que ja no forma part de la nostra petita-gran família, aquesta mena de camorra setzeventera -, perquè finalment no ens vam entendre -cosa que diu molt en contra de la meva agra personalitat gens donada a les genuflexions espontànies - ens va demanar, tot i que fos contrari als nostres principis editorials, que el seu llibre anés per les grans distribuïdores i fos present a TOTES les llibreries, costés això el que costés i independentment del que nosaltres o els altres autors consideressin. Que equivocat estava aquest autor que creia que només per ser a les llibreries ja es vendria espontàniament el seu títol!!!
Com que mai ens ha semblat que el nostre sostre hagi de ser el sostre dels altres, vam iniciar negociacions. Els resultats del viatge pel país de les distribuïdores ja us els he resumit abans.
Però no tot va ser negatiu. Ens va permetre conèixer gent amb noves idees.
Des del nostre punt de vista, la majoria de distribuïdores pecaven de lentitud, mala organització i manca de transparència. Fins i tot les més noves. Buscàvem:
-Un millor control de les vendes.
-La no manipulació de quins títols volen promocionar i quins no, en funció dels criteris i interessos de les editorials que formen part del grup d'inversors econòmics de la distribuïdora (al menys, a priori).
Un dia, tot dinant, el Director General d'una de les distribuïdores, em va dir: “Has de pensar que arribarà un dia que ni tu ni jo serem necessaris en aquest negoci, perquè editors i distribuïdors estem destinats a morir el dia que escriptors i llibreters s'associïn..." I jo li vaig contestar: "Això m'ho dius perquè em veus com a editor. Però jo em veig com escriptor. Si tu consideressis el fet que represento en col·lectiu d'escriptors que s'han associat per publicar plegats, tal vegada això no m'ho diries... nosaltres ja estem fent el que tu dius que pot ser que passi en el futur...” Va emmudir i es va quedar una bona estona pensant, i jo vaig saber que havia obert la capsa dels trons. Primer perquè tenia la certesa que, des d'aquell moment, la nostra relació podia donar un tomb; segon perquè sabia que, internament, jo mateix m'havia fet la pregunta: i, per què no ens distribuïm nosaltres mateixos?
9.- I, PER QUÈ NO ENS DISTRIBUÏM NOSALTRES MATEIXOS?
Per dur a terme qualsevol tasca de distribució cal el següent:
-1 magatzem, amb els seus operaris, lleixes, sistema informàtic d'organització, ports de càrrega, transpaletes i “toros”.
-1 operador logístic que faci la tasca de recollida, enviament i retorn dels paquets a les llibreries.
Semblava del tot inoperable. Una estructura massa cara de mantenir. Podia demanar als autors de suportar una estructura així?, evidentment, no.
Però, si una cosa sembla impossible o molt difícil, vol dir que SEMPRE hi ha una ALTRA manera de fer el mateix.
10.- L'ALTRA MANERA.
Si vols pescar un salmó, pensa com un salmó, diu una dita dels indis Suquamish del Canadà.
Doncs, per saber com cal fer la distribució, cal pensar com un llibreter.
Es tractava d'organitzar un sistema de distribució que fos fàcil, àgil, senzill de portar i controlar, i que fos del gust del llibreter. Senzill. Si no s'ha fet mai, per què no hem de poder-ho fer nosaltres?
Semblava clar que:
-calia perdre el mínim temps possibles en els afers propis de la tasca de distribució.
-calia donar als llibreters els mínims entrebancs possibles.
Només definint perfectament la segona pota del trípode (la DISTRIBUCIÓ) ens podríem concentrar en la tercera pota: la PROMOCIÓ.
Calia fer un tomb per les llibreries, esmerçar uns quants mesos a parlar amb ells, veure què volien, què necessitaven, què trobaven a faltar... definir un sistema de col·laboració que no tan sols fos efectiu, sinó que també complís les expectatives econòmiques de llibreters i escriptors i que, a la vegada, cobrís les manques emocionals d'uns i altres que el sistema, tal i com està definit, no proporciona. Només així els engranatges roden.
Després d'aquests mesos d'entrevistes no puc entendre com encara noves empreses de distribució s'entesten a fer les coses a l'antiga manera, sense aportar noves llums ni nous mètodes, només posant un nom bonic a la porta.
11.- UNA RESPOSTA UNÀNIME.
El sistema de distribució, que ha començat al gener de 2010, es pot resumir així:
-Si fins ara l'editorial donava la màxima importància a l'autor, ara la donem per igual a autors com llibreters: el 50% del pvp per al llibreter i el 50% del pvp per a l'autor.
-Fem 5 enviaments/l'any a cada llibreria: finals de gener, principis d'abril (Sant Jordi), principis de juliol, finals de setembre i finals de novembre( festes de Nadal). En aquests enviaments hi haurà les novetats publicades en aquest temps (el nombre de llibres/títol dependrà del volum de cada llibreria). S'emetran albarans de lliurament.
-Els llibres es deixen en dipòsit.
-Amb cada enviament el llibreter pot retornar els títols que no li interessin de l'enviament anterior.
-A principis de l'any següent (abans de 31 de gener), el llibreter regularitza l'estoc i fa l'ingrés al compte corrent de Setzevents, de manera que es pugui pagar als autors.
-El registre d'albarans d'enviament i retorn, així com els comunicats d'ingressos a la editorial i als autors es fa públic en un informe anual.
-Es crea la marca "Llibres amb Denominació d'Origen", per distingir els llibres escrits i publicats en català i que els dipositaris dels drets són els propis autors. Aquesta marca formarà part de la portada i s'enviaran a les llibreries signes distintius (porta, lleixes...) que els identifiqui (per exemple, per a la porta, signe dient "AQUÍ LLIBRES AMB DENOMINACIÓ D'ORÍGEN".
-Es crea el "Premi Llibreter" per a obres inèdites. Els llibreters fan de jutge. El llibre NOMÉS es ven a les llibreries amb qui tenim acord. El premi consisteix en la publicació del llibre i la distribució des de les llibreries que formin part d'aquest acord.
-Es dinamitza l'activitat cultural literària més enllà de la centralitat barcelonina.
De cara a l'autor, s'acompleixen els objectius inicials:
-Publicar.
-Que se'ns llegeixi.
-Mantenir els drets de propietat.
També s'assegura que es recuperi la inversió inicial que a l'autor li cal fer per pagar el paper+tinta i el cost de fer funcionar Setzevents sense que els que hi som tinguem de posar-hi diners de la butxaca. En el fons, l'autor aconsegueix publicar, distribuir i ser present a les PRINCIPALS llibreries del país i, a més, que el llibreter el consideri un producte destacat, diferencial, pel que té interès... no tan sols per la part econòmica, sinó perquè s'hi involucra.
Tambésés important constatar que el percentatge a pagar al llibreter (el 50% del pvp) és inferior al què s'enduu qualsevol sistema de distribució convencional. Té, a més, l'avantatge de posicionar el llibreter en una posició favorable al títol i a l'autor, que procedeix d'un cercle proper a ell. El llibreter té molt millors condicions econòmiques que amb la resta de distribuïdores; apart, té un tracte directe amb l'autor i amb l'editorial.
Pel que fa a l'editorial, que és qui s'encarrega d'organitzar tota la distribució, el sistema és tan senzill de dur que sembla impossible. S'estalvien tots els costos d'emmagatzematge i nòmines. L'autor pot disposar de tots els llibres que necessiti per a la venda de particular a particular i presentacions i, la resta, passa al circuit de distribució. L'administració se simplifica fins el punt de 5 enviaments anuals i 5 retorns anuals, amb un sol període de facturació i cobrament.
L'Autor segueix percebent -a diferència del que passa amb les editorials convencionals - un percentatge elevat (el 50% del pvpv) sobre les vendes, fet que li permet recuperar la inversió i segui sent el propietari dels drets; a més, se li assegura una bona distribució.
Un cop feta la tournée de visita als llibreters i després d'haver recollit les seves opinions, comentaris i queixes al sistema, i d'haver-los fet la proposta que us he especificat calia, doncs, saber quina era la resposta que ens donaven. La resposta dels llibreters ha estat UNÀNIME, ENTUSIASTA i INESPERADAMENT BONA. (VEGEU L'APARTAT "PUNTS DE VENDA", QUE US DONARÀ UNA IDEA ACTUALITZADA DE QUANTES I QUINES LLIBRERIES S'HAN SUMAT AL PROJECTE!!!)
12.- CONSIDERANT EL NOMBRE DE LLIBRES PER EDICIÓ
Tenim els llibreters predisposats a lluitar pels nostres títols i els nostres autors, ara bé, cal respondre efectivament a la seva oferta. En la actualitat hi ha gairebé 80 llibreries Punts de Venda, fet que ens col·loca com a capdavanters en el món editorial pel que fa a tracte directe amb les llibreries. Al llarg del proper any se n'aniran sumant, de llibreries, i molt probablement tancarem l'any amb uns 100 punts de venda.
Si hem de distribuir 5 llibres per llibreria (aparador, lleixa de novetats), i comptant que hi haurà reposicions, comptant també que l'autor necessita almenys 100 llibres per a la distribució personal i que, de cara a les presentacions, en cal tenir almenys 100 més, vol dir que no ens podem plantejar edicions inferiors a 500 exemplars.
Ara bé, si enlloc de 5 llibres per títol se n'envien 3, potser amb una primera edició de 300 ja fem. Comptant, evidentment, que tal vegada calgui fer, a corre-cuita (5 dies) una segona edició de 200 exemplars més si les vendes s'animen.
13.- LA TERCERA POTA DEL TRÍPODE O LA PART QUE ENS CORRESPON COM AUTORS: LA PROMOCIÓ.
Seria fantàstic que, d'aquesta tasca, se'n pogués encarregar una agència de publicitat d'aquestes que tenen despatxos als millors àtics, amb piscina i vistes damunt la ciutat. Seria fantàstic que el relacions públiques de l'agència ens vingués a buscar a l'aeroport i ens dugués a dinar a un dels millors restaurants (pagant ells).
Però tot això només és fantàstic, i no és la realitat.
Hi ha editorials que ho fan, per als seus autors, però si algun dia us passa de trobar-vos en aquesta situació voldrà dir que us heu signat un contracte amb alguna d'aquestes editorials i que s'estan fent rics amb la vostra novel·la i... no us equivoqueu, l'agència de publicitat treballa per a ells, no per a vosaltres... a vosaltres, només us utilitzen per vendre.
Evidentment, hi haurà qui això ja li compensi moralment. Però no és el nostre cas ni és el desig d'aquesta editorial que mai us trobeu en un cercle viciós d'aquesta mena. Ben al contrari, per molt famosos que sigueu i per molts diners que guanyeu, nosaltres us haurem de tractar sempre igual que a tota la resta: amb moderació i sense afalacs gratuïts.
O sigui que, com que de la tasca de PROMOCIÓ no se n'encarregarà ningú de fora (ho faria cobrant), més val que ens n'encarreguem nosaltres mateixos.
Els mitjans de comunicació són l'aparador que farà vendre els títols.
És possible que, com a autors, estigueu molt ben posicionats i molts periodistes us coneguin o estiguin amatents a saber de vosaltres. Ara bé, no sempre és així. Per això creiem que és una bona idea fer un front comú. En un primer moment s'havia parlat de crear una ASSOCIACIÓ D'ESCRIPTORS, la tasca de la qual fos la PROMOCIÓ dels títols, és a dir, sortir als mitjans de comunicació. Però després aquesta idea s'ha desestimat i s'ha evolucionat cap a una altra estructura associativa molt més dinàmica i participativa, de la que parlarem a continuació. Crear una associació tenia el problema de la tasca legal i administrativa que complicava el procés i que, en el fons, no assegurava que la promoció es pogués fer, sobretot per la poca disponibilitat – en general – dels propis autors, que han de destinar el temps lliure que la feina els deixa a altres afers com ara la família o el mateix escriure. També el fet que calgués pagar una quota, encara que fos petita, dificultava que pogués funcionar bé (qui paga una quota espera un servei, no haver de, a més, fer feina; però el fet associatiu legalment es basa en el pagament de quotes). Vam desestimar aquesta opció.
Les altres dues potes del trípode -publicació i distribució - poden funcionar correctament sense aquesta tercera pota però, realment, aquesta tercera pota del trípode és la gasolina que fa moure tot l'altre engranatge.
Des del primer dia hem dit i defensat a totes veus que Setzevents és una editorial atípica perquè són els mateixos autors qui fan totes les tasques. Però si volem fer una tasca de distribució forta, cal que els autors s'ajudin els uns als altres, almenys pel que fa a promoció.
ÉS EN LES NOSTRES MANS DECIDIR SI SOM CAPAÇOS DE POSAR EN MARXA LA PROMOCIÓ DELS NOSTRES LLIBRES MITJANÇANT UNA ESTRUCTURA PARTICIPATIVA COM AQUESTA.
“