Jaume Fuster
Jaume Fuster Alzina (Capdepera 1946) és llicenciat en Filologia Catalana (1998) per la UIB. Membre fundador de l’Associació Cultural “Cap Vermell” i de la revista del mateix nom (1981), on ha publicat poesia i nombrosos artícules de sociolingüística. És autor de les Gloses de Sant Antoni de Capdepera entre els anys 1992 i 1997, i del 2004 ençà; ha publicat també el treball “Els malnoms de Capdepera” (2001). Ha guanyat distints premis de glosa (Pau Sarol, Sóller; Festa des Vermar, Binissalem) el premi “Ploma de Ferro” (Capdepera) de narrativa curta els anys 1997 i 1999 (publicats) i el I Premi Vila d’Artà (2006) (publicat), també de narrativa. Ha estrenat les obres de teatre “Un geni, aproximadament” i “Capdepera, 700 anys” (grup “Es Mussol”, 2000), totes dues publicades; i “L’estrena” (Grup del Taller de Teatre del Centre Jove de Capdepera, 2003; dins la I Mostra de Teatre Infantil i Juvenil de Capdepera).

POESIA
Jaume Fuster

El vent de les paraules

El vent de les paraules no és un poemari homogeni, sinó el recull de material d’al·luvió, que s’ha esllavissat al llarg dels últims deu anys –dels últims cinc si hem d’atendre al gruix de l’obra. De tota manera, aquest material, divers en la forma i el to, s’ha estructurat en tres parts d’una certa coherència temàtica. Així, el primer bloc –Remor de tu–, arreplega setze poemes d’intenció amorosa, més dos d’esparsos, als quals no s’ha trobat millor ubicació. Una segona part, sota el títol de Remor de mar, agrupa vint-i-quatre composicions, i podria ser qualificada com a d’abast civil, amb un cert sentiment de pèrdua i de reivindicació a l’ensems, al voltant de la terra i la identitat. Finalment, un tercer conjunt de poemes, el més nombrós (trenta-vuit, en total), i que s’ha intitulat Remor de mots, ofereix obres d’una faisó més introspectiva, i vol reflexionar sobre la creació poètica i el seu procés, d’una banda, i sobre els dubtes inherents a la mateixa aventura de viure, de l’altra. L’heterogeneïtat del recull, el fet que aquesta no sigui una obra organitzada segons un motiu previ, ni amb un objectiu ulterior, fa que alguns poemes puguin semblar una simple oposició formal respecte d’alguns altres. Fins i tot –considerant la seqüència temporal que abasta el conjunt–, s’hi palesen certes contradiccions intel·lectuals, a les quals, però, l’autor no vol renunciar.

188 pàgines
Rústega, tapa flexible a tot color, plastificada.